Recorregut: TEXAS
 | ... | TEXAS es el segon estat de EEUU tant en extensió com en problació (25 milions habitants en 700.000 km2) i el 28è estat en annexionar-se a la Unió. Ofereix un paissatge de ramaderia i "ranchos", tantes vegades vist a les películes de "vaqueros". La aparició del petroli a principis del segle XX va dur molta riquesa. La capital de Texas és Austin. En aquestes terres van viure varies tribus indies entre les que es trovaben els Apaches, Comanches i Cherokees. La ruta 66 discurria únicament 170 kms per l'estaat de Texas, hi ha bastants kms que encara existeixen i van paral.lels a la I-40, però estan mal senyalitzats, a vegades s'acaben sense avisar. Hem d'estar alerta. |
TEXAS és conegut també amb el sobrenom de Six Flags (sis banderes), perque són les que ha tingut al llarg de la seva història. Primerament, va ser conquerida pel Regne de França, posteriorment pel Regne d'Espanya, al perdre Espanya la soberania sobre Mèxic, va pertanyer a la República Federal Mexicana, després es va independitzar formant la República de Texas, amb la guerra civil va participar com a membre dels Estats Confederats d'Amèrica, i darrerament es va annexionar a la Unió dels EEUU d'Amèrica
 |
| INFORMACIÓ SOBRE L'ESTAT DE TEXAS |
  | ... | Ens esperen grans rectes sense quasi cap població durant molts kilometres: És l'autèntic Texas, amb terres de búfalos, "ranchos", indis, llocs desertics, autèntic paissatge de l'Amèrica profunda. La major part de la carretera va paralel.la a la autopista. La calor ja comença a ser insoportable travessant aquells deserts. La primera població que trovarem és Shamrock, amb varis hotels típics de la Route 66. Trobarem després la població de McLean que va ser un important centre econòmic i comercial en els anys d'esplendor. Actualment és una petita població, en la que encara avui impera la "Llei Seca", no pots trobar alcohol en lloc i està penalitzat el seu consum. Destaca en primer lloc una petita betzinera vintage Phillips 66, també té un museu molt original amb una temàtica purament texana, el Devils Rope Museum (museu de la corda del diable) en referencia al filferro de púes per fer valles i tanques, que tants enfrentaments van dur entre pagesos i ramaders. Hi ha també el museu Texas Route 66 en el Històric district de la població. |
 | ... |  | ... |  |
Seguim fins a Alanreed, on hi ha una mítica gasolinera i una vella torre d'aigua
Arribem a Amarillo, ciutat "cowboy" per excelència, antigua terra de búfals, l'esperit de l'Oest esta molt present i potenciat amb orgull. El nom de Amarillo, posat pels espanyols, es refereix al color de la terra en tot el territori. Si teniu gana, (gana de veritat) us podeu atrevir amb el repte que posa el Big Texan Steak Ranch, un restaurant i motel molt famós: regalen el dinar o sopar a qui sigui capaç de menjar-se en un hora el plat estrella de la casa, que és un "chuleton" de 72 unzes (uns 2 kgrs) amb la seva guarnició. Imprescindible visitar la sisena avinguda del centre de Amarillo, el Historic 6th Street, que és un recorregut original de la Route 66, amb diversos establiments peculiars de la època, motels, betzineres, cafès, tendes, etc. | ... |  |
 | ... |  | ... |  | ... |  |
 | ... |  | ... | Sortint de Amarillo, la primera parada serà al Cadillach Ranch, un lloc on a algú se li va ocorrer semienterrat deu cotxes Cadillach i els visitants s'ocuper de pintarlos cada un al seu gust amb sprai de tots els colors, cada un amb el seu propi disseny improvitzat. |
Travessem Bushland, Willdorado y Vega. En aquesta darrera població hi ha la betzinera Magnolia Gas Station i el Vega Motel. Arribem a Adria, el "midpoint" entre Chicago i Los Angeles, parada obligatoria per la foto de rigor a la mateixa carretera on el trànsit és escàs, ja que tothom passar per la autopista. | ... |  |
 | ... |  | ... |  | ... |  |
 | ... | A partir de Adria, hem d'entrar a l'autopista, els pocs trams de la 66 que encara existeixen son intransitables. Això si, vam deixar momentaneament l'autopista a la sortida 0 (frontera amb Nou Mèxic) per visitar Glen Rio, un població fantasma actualment deshabitada amb diverses edificacions diseminades i la majoria derruides, al lloc on en altra època va ser un lloc de parada, descans i joc pels viatjers de la Route 66 |
No seguim per la antiga carretera 66 que porta a Sant Jon, ja que més endavant la circulació es va impossible en moto degut al mal estat de la mateixa en que l'asfalt ha desaparegut per complert. Tornem a l'autopista i deixem l'estat de Texas, per internar-nos a Nou Mèxic.