Recorregut: ARIZONA
 | ... | ARIZONA com el seu propi nom indica, es tracta d'una zona àrida, desèrtica, que reb menys de 40 cm de pluja a l'any. La majoria de la població es concentra en la seva capital Phoenix i a Tucson, una altra gran ciutat. La major part del territori està deshabitat i pertant a les reserves indies, amb els Navajos pel nord, els Apaches pel sud, a més de 19 tribus diferents com els Hopi, els Hualapay, els Yavapay, els Mojave, etz Arizona va ser colonitzada per Espanya, passant a control mexicà al 1821 al independitzar-se d'Espanya. Al 1848 va intervenir EEUU quan el president Santana va vendre el territori. Pero no va ser fins el 14 de febrer de 1912 en que es va convertí en el 48è estat de la Unió, el darrer abans de Alaska i Hawai |
 | Casc | INFORMACIO SOBRE L'ESTAT DE ARIZONA No es obligatori |
NOTA: Si abans hem elegit la opció UTAH, es pot saltar (si es vol) la informació fins arribar a FLAGSTAFF |
 | .... | Si hem optat per seguir la Route 66 sense el desviament a Monument Walley, sortim de Gallup a Nuevo México per la carretera que circula més o menys al costat de la Interestatal, el darrer poble de serà Manuelito (quatre cases) i entrem a Arizona. Tot just creuar la frontera, tenim el Tee Pee Trading Post, una gran tenda de indis regentada per indigenes i artesania pròpia. A mitja milla tenim la petita població de Lupton (25 habitants) on travessem el vell pont Querino Canyon Bridge. Seguim pel lateral de l'autopista i prop de la sortida 351 hi ha la població de Allentown, amb un altra tenda d'artesania india, que es diu Chee's Indian Store. A partir d'aquest punt, hem d'entrar a l'autopista, passem pels afores de Sanders i Chambers, dues poblacions res d'especial. |
Seguim per l'autopista que deixem a la sortida 311, sortida que va únicament al Petrified Forest National Park (Bosc petrificat i desert pintat), és un parc nacional inmens, situat entre els comptats de Apache i Navajo, on podem contemplar figures realitzades per la naturales, així com muntanyes pintades en diferents colors també per la propia naturalesa, el que en el seu dia va ser un bosc frondós, aquests arbres ara estàn fosilitzats. Arbres del periode Triàsic de far 225 milions d'anys, també hi ha fòsils d'animals. Els primers humans que es té constància van ser els Amerindis, fa uns 8.000 anys. | ... |  |
 |  |  |  |
 | ... | Sortim del bosc petrificat pel sud del parc i ens dirigim cap a Holbrook. Si es vol passar la nit en aquesta població es recomana el Wigwam Motel, peculiar perque les seves habitacions són rèpiques en ciment de "tee pees" (cabanes d'indis), perfectament equipades com qualsevol motel que haguem pogut estar, amb dutxa i aire condicionat. |
 |  |  |
Sortint de Holbrook, hem d'anar necessariament per autopista, davant la inexistència de carretera opcional, circularem paral.lels al Little Colorado River, un afluent del Riu Colorado. La primera població que trobarem serà Winslow, la ciutat més poblada del territori Navajo amb 10.000 habitants, sense res especial apart de desviar-nos cap al Meteor Crater (sortida 233) un cràter de més de 2 kms de diàmetre, produit per la caiguda d'un meteorit fa 50.000 anys. | ... |  |
 | ... | A partir de aquí podem anar unes poques milles per la antiga 66 fins la propera entrada d'autopista. Seguim en zona desèrtica, amb calor asfixiant i a prop de la sortida 219 podem visitar Twin Arrows (fletxes bessones) unes fletxes indies que recorden el passat caçador i guerrer de les tribus que hi ha en aquest territori. |
Hem de sortir de l'autopista a Winona per anar a visitar el Walnut Canyon, un antic emplaçament indi per fer-nos una idea de com esta la vida d'aquesta població que va viure en aquests paratjes molt abans de ser invaits per l'home blanc. Es té constància que el van habitar aproximadament des de l'any 1.100 i es van conèixer pels conquistadors espanyols com la tribu "Sinagua" (sin agua) per la sequera d'aquest lloc, tot i que pels indrets hiha més de 380 plantes diferents. Seguim la ruta en direcció Flagstaff | ... |  |
NOTA: Si ens hem desviat cap a UTAH per visitar Monument Walley, hem de seguir a partir d'aquest punt |
 | ... | Arribem a Flagstaff, que hem de travessar pel centre i visitar el Historic Downtown and Railroad District, o sigui, el centre històric i el districte ferroviari, amb diversos restaurants, bars i llocs típics de la Route 66. Es pot para i donar un passeig per la ciutat. Sortim de la ciutat per la Interestatal davant l'absència de carretera històrica en aquest tram, passem de llarg per Bellemont i Parks, per arribar finalment a la ciutat de Williams. |
No és extrany que a Arizona veiem a gent pel carrer amb una pistola a la cintura, a la vista, a l'estil Oest. Les lleis d'aquest estat preveien fins fa poc que qui vulgués dur armes, les havia de dur a la vista però descarregades (per no anar amb el cap calent) A partir del 2015 ja es poden dur ocultes i sense cap requisit de llicència o entrenament. Però al mateix temps, la major part del territori de Arizona són reserves indies, i les lleis tribals en funció dels tractats de pau de finals de 1800, prohibeixen a l'home blanc que vagi armat en territori indi. | ... |  |
 | ... | Williams es conegut com la "Porta d'entrada al Grand Canyon" i per tant ens podem imaginar que ofereix tots els serveis dispobibles per acollir als molts turistes que diariament arriben fins aqui per coneixer un del enclaus naturals més famosos i visitats del món: El gran Canó del Colorado Una activitat per fer a Williams és el Grand Canyon Railway, una excursió en tren de vapor que dura gairebé 5 hores si disposem de temps necessari. També hi ha un altra tren que fa el mateix trajecte en un hora. Hem de recorrer els seus carrers plens de la seva curta història, prendre una cervesa o sopar en algun lloc legendari. No ens podem perdre el Wild Wes Junction, un autèntic poble del salvatge Oest amb museu, restaurants, motels tendes i entreteniment. |
A Williams, es pot anar a dinar al Rods Steak House, un restaurant que manté la decoració dels anys gloriosos de la Route 66 o be a la hamburguesseria Twisters, que ha anat canviant el mobiliari amb el temps, però conserva els lustrosos seients vermells, amb el terra en blanc i negre, amb la barra nostalgica dels anys passats. No ens perdem una visita al lavabo, tant el d'homes com el de dones: autèntic.
 |  |  |
 |  |  |
 | ... | I ens anem de visita al Grand Canyon, el tram que es visita des d'aquí està ubicat a l'estat de Arizona. Amb un recorregut de 443 kms, el Canyon té en alguns punts una profunditat de 1.600 mts i un ample de 29 kms. Es monument nacional des de 1906 i National Park des de 1919 i Patrimoni de la Humanitat desde 1979. Es visitat per uns 5 milions de persones l'any. En el parc es poden fer múltiples activitats com vols en avió o helicòpter per sobre del canó, recorreguts en cotxe o moto als diversos miradors o un original recorregut en mules fins al riu, llavors necessitariem uns 3 dies perque hem de pernoctar a baix. |
El Grand Canyon es espectacular! No es simplement un canó sinó un laberint de canons i fisures esculpides a la roca, amb formacions inusuals, altiplans i torres. Les capes sedimentàries exposades prenen una varietat de colors a mida que canvia l'angle de posició del sol. Quans ens endinsem a l'interior del parc, hi ha diversos balcons des d'on admirar el paissatge des de terra. Es pot veure un paissatge diferent al fer-ho des de diferents perspectives, i no és el mateix veure la mateixa vista al mati, migdia o tarda, per la posició del sol i les ombres. No ens perdem la posta de sol, que és espectacular. | ... |  |
 |  |  |  |
 | ... | Reprenem la ruta a partir de Williams podem anar casi tot el recorregut per la original Route 66 amb petites excepcions, la primera població que ens trobarem serà Ash Fork, poca cosa hi9 ha per veure en aquest poble, l'unic punt d'interès és un monument que explica que Ash Fork va ser fundat el 1882 i que al 1850 es va començar la construcció de la via férrea per unir Phoenix i Santa Fe Quan es va construir la Interestatal 40 va començar el declive del poble, que continua venent grans pedres de la cantera amb el seu eslogan: Flastone, capital of USA |
Seligman, parada imprescindible. Es tracta d'un poble dedicat practicament tot a la Route 66 i trobarem botigues de souvenirs amb tot el necessari per recordar que hi hem estat. Des de gayumbos de Harley fins al adhessiu més rebuscat. La VISA cremarà a les mans. Podem veure i entrar a verdaders Bancs que exteriorment recorden la època del "Lejano Oeste", no és un reclam turístic, hi ha persones treballant a l'interior i atenen als clients engalanats amb texans i barret de "cow boy" Una de les botigues es diu Road Runner (correcaminos), tot i que no tenen a la venda cap ninotet que recordi ni al correcaminos ni al coyote, famosos per una serie de dibuixos animats. | ... |  |
 | ... |  | ... | Si no hem tingut suficient sorpresa, ens trobem una botiga que té tot de maniquís al carrer, amb vstimenta dels gloriosos anys de la 66 i uns quants cotxes de la èxpos aparcats davant la porta amb maniquis representant a Elvis Presley i altres famosos asseguts al volant Just en front, veiem un taller de reparació de cotxes amb un Buik de la època perfectament cuidat. A pocs metres un Ford T mig cremat que es reparat còmicament per dos ninots. |
Una vegada visitada la botiga i a uns 50 metres ens trobem el Delgadillo Brothers i el seu Snow Car (un cotxe decorat de Nadal). Un altra parada imprescindible per saludar a Bob, un dels germans propietaris. En fi, tot el poble és una atracció. Hi ha una hamburguesseria amb una decoració especial dificil de descriure de tanta decoració. A la porta, un retol en anglès pero que diu "Ho sentim, estem oberts" El lloc de entrar diu "Pull"(empenyer), però s'obre cap al canto contrari. Tot inversemblant. | ... |  |
 |  |  |
 |  |  |
.jpg/picture-200?_=19b97cb49e8 "Fer click per engrandir la foto") | ... | Entrem de ple al desert de Mojave, amb un calor asfixiant, no comparable amb el que hem vist fins ara, dipòsit de betzina ple, i dos litres d'aigua per persona, hem d'evitar que a mig desert ens doni una "pájara". Això és una aventura, no és turisme El rètol adverteix clarament que ens queden 300 milles (500 kms) a través del desert |
Abans d'arribar a Kingman, la Route 66 ens passa per Old Hackberry, un bar botiga que el seu dia va estar plè de gloria i avui és un "apeadero" de turistes que li permet recordar el temps passat. En aquesta obligada parada, podem contemplar un Corvette de 1957, que ens dona la benvinguda, el seu propietari l'utilitza cada dia per desplaçar-se fins a la botiga, que contrasta amb la resta de vehicles que hi ha a la part posterior, cremats pels sol i esperant que algú s'enamori d'algun i el compri, el més habitual és que continui sota el sol engrossant la llista de catxarros històrics. | ... |  |
 |  |
 | ... | Es recomana visitar i veure la barra del bar, muntada recordant vells temps i potser trobem algun souvenir que ens interessi. Els sortidors de betzina que veiem són història passada. També es digne de visitar els lavabos, tant d'homes com de dones. Pots estar fent les necessitats abraçat a un maniquí de Marilin Monroe. Les dones també tenen el seu ídol ... |
Haurem passat també pel històric Frontier Hotel i la seva petita cafeteria. Estem en terra dels indis Hualapay. En aquests indrets, estàn també els Yavapay i altres tribus. També al poble de Peach Springs viuen un bon nombre de nadius. Grans rectes envoltades de verdes praderes. Es pot visitar les Grand Canyon Caverns, que tenen una profunditat de 100 metres. | ... |  | ... |  |
 | ... | Arribem a Kingman, fundada l'any 1882 i el seu desenvolupament va arribar ambn el ferrocarril i les mines d'or. Només arribar veiem la torre de benvinguda i l'històric Hotel Brunswich, construit al 1909. La població actual és de 40.000 persones. Molts pobles van desapareixer i aquest s'en va resentir quan es van agotar les mines d'or. |
Dues particularitats a Kingman: La gran locomotora que hi ha a la entrada del poble, es pot veure a la foto la seva majestuositat. Cada tarda, un bon nombre de propietaris de cotxes dels anys 50 i 60, es reuneixen a la plaça del poble per mostrar als visitants les seves reliquies. | ...... |  |
  | ... | Ens dirigim ara cap a Oatman, poble que va adquirir aquest nom en record d'una familia d'immigrants que buscaven or per aquests voltants i que va ser eliminada pels indis al 1851. Passarem per un terreny completament desèrtic, amb paratges com els de la foto, al cim de la montanya es veuen unes vistes espectaculars. El costat de Kingman més verd i amb temperatura alta pero soportable, mentres que a l'altra banda el paissatge és aterrador i la temperatura insoportable. |
El poble de Oatman va prosperar gràcies a les mines d'or i plata però cap a 1920 es van extingir i el poble va quedar gairbé abandonat i més encara quan la Route 66 va deixar de ser oficial per anar de Chicago a Los Angeles per la construcció de la Interestatal 40. Es van abandonar també els burros que utilitzaven pel treball, però els descents d'aquests burros que viuen en estat semi salvatge, són en realitat els amos i senyors del poble. Es passejen pels carrers, tenen preferència de pas. S'acosten als turistes perque els hi donin pastanagues que es poden adquirir als establiments , tots ells al més estil "Far West" | ... |   |
 | ... | El poble de Oatman, és un sol carrer ple de botigues i antiguitats, estil "lejano oeste", que ens dona un respir a la ruta en mig de la inmensa calor. Es poden adquirir unes ampolles de "zarzaparrilla" amb el anagrama de la Route 66 de diversos sabors, però no són de cervesa, encara que externament ho sembli. El recorregut fins a Needles és dur per una carretera de corves i el seu paissatge de cactus, 25 milles de desert sense veure un arbre, ni i ombres, ni senyal de civilització, vigilant els forats a la carretera i corves tancades |
OPCIO A: Si ens vé de gust anar a Las Vegas (opció molt normal), seguir la indicació de NEVADA
OPCIO B: Si descartem anar a Las Vegas i seguir per la Route 66, cal seguir la indicació CALIFORNIA