Recorregut: NOU MEXIC
 | ... | NUEVO MEXICO Aquest estat fou conquistat pels espanyols a principis del segle XVI, amb fortes batalles però també en alguns casos amb cert enteniment entre ells. Al 1821 Mèxic es va independitzar d'Espanya i posteriorment Nuevo Mexico es va independitzar de Mèxic. Al 1912 es va annexionar als EEUU amb el estat 47è estat de la unió. La seva capital és Santa Fe, tot i que la ciutat més poblada és Albuquerque. Aquest estat és molt diferent a tots els demés, pel seu respecte a les llengues natives i el seu sistema educatiu. Bona part del territori son reserves indígenes, sobre tot de la tribu denominada "Pueblo" Hi ha molt pocs trams transitables de la Route 66, pel que hem de passar majoritariament per autopista i anar sortint de poble en poble. |
 |
Diferència horaria | INFORMACION SOBRE EL ESTADO DE NUEVO MEXICO |
 | ... |  | ... | Entrem a Nuevo México per la autopista i podem agafar la Route 66 a la sortida 369 Endee, que va parale.la a la autopista, el paissatge completament desèrtic. A la altura de Sant Jon tenim una tipica gasolinera Dhillon Fuel - Tast of india, i les ruines d'un antic motel. Hi ha molta diversitat ètnica i cultural i també decadència i pobresa que es nota en tots els aspectes. És l'estat més pobre i amb major població indígena. Ens trobarem amb molta gent que parla castellà (el 40% de la població) i tot és més barat que en altres llocs. Hem d'anar sempre amb el dipòsit plè de gasolina i càrrega d'aigua potable, les distàncies son llargues, les gasolineres escases i el sol insoportable amb temperatures superiors a 45º, calor molt seca. |
De sempre, la parada a Tucumcari ha estat obligatòria pels viatgers de la ruta, que passa pel centre de la ciutat, pel carrer Tucumcari Blvd. Aquesta petita ciutat va tenir els anys d'esplendor a la dècada dels 50, 60, 70 en la que es van construir molts motels, restaurants, betziners per donar servei als viatgers, alguns continuen funcionant. Un dels motels típics és el Blue Swalow, (oreneta blava) recomenat quedar-se per la història i tipicitat, tot i que els serveis son bastant "cutres". També tenim el Route 66 Motel, el Cactus RV Park, el Palomino Motel i el Safari Motel. | ... |  |
 | ... | Hi ha 31 murals pintats que val la pena veure i fotografiar. El més gran de tots medeix 38 metres de llarg per 7 metres d'alt i esta situat a la Route 66 cantonada amb 2nf Street. A la entrada a la ciutat, tenim una típica tenda de souvenirs i alguns elements de la Route 66, es diu Tee Pee Curios. També podem entrar en el Historical Museum, un museu sobre la vida en l'Oest en el Segle XIX |
Entre Tucumcari i Santa Rosa, el nostre proper destí, hem d'anar sortejant entre alguns trams de carretera i l'autopista, per evitar carreteres tallades o amb molt mal estat i haver de tornar enrera. Santa Rosa és un enclau d'interès, amb arquitectura típicament espanyola del Segle XVI, edificacións de pedra i adobe, complementat amb llums de neon, motels, restaurants, es converteix en un oasis en el desert que convida a quedarse a dinar o a dormir, segons itinerari. Tenim varis restaurants com el Silver Moon Cafe, el Joseph's Bar Brill, el Comet Drive inn (on vam dinar) el hotel Tower Motel, o el museu Route 66 Auto Museum, que té una de les millors coleccions de cotxes clàssics i altres objectes de la mítica Route 66. Entre ells una Bultaco "matador" de fabricació espanyola. | ... |  |
A partir de Santa Rosa, tenim dues opcions: Una és seguir per l'autopista fins a Albuquerque. Havia estat el nou traçat de la 66 però actualment no hi ha carretera ni pel lateral i en el camí no hi ha absolutament res a visitar, només desert amb altes temperatures. La opció elegida, va ser sortir de l'autopista i dirigirnos cap al nord travessat el Riu Pecos (prop de les muntanyes de la Sangre de Cristo) i desviar-nos cap a la capital Santa Fe, tot per carreteres secundaries, desertiques, sense apenes serveis.
Per tant, plens de betzina i d'aigua per beure, deixem l'autopista i seguim per la carretera US-84 (antiga Route 66) durant 55 milles (90 kms) en les que no es troba RES DE RES, només algunes cases diseminades i allunyades de la carretera. Arribem a Romeroville un petit enclau amb un altra autopista, on trobem betzinera i cafeteria i tendes de records, repostar i seguir per carretera cap a Santa Fe.
 | ... | Ens dirigirem a Pecos per la carretera lateral a l'autopista, població a la que fan referencia moltes pel.licules de l'Oest, entre les Muntanyes de la Sangre de Cristo, per visitar en primer lloc les runes del Pecos National Històric Park, un enclau d'una de les tribus Pueblo que van existir en aquest lloc abans i durant la ocupació espanyola, però que van desapareixer en bona part amb la conquesta de l'Oest pels anglesos. També a Pecos podem veure una típica betzinera de la època, la Pecos River Station Gas. |
Santa Fe es la capital de Nuevo México, ciutat molt interessant fundada pels espanyols al 1609 i que conserva l'estil arquitectònic hispànic de la època. Elegida per artistes per desenvolupar la seva obra pel seu esperit lliure i multicultural, a més d'una població molt turística. Ens podem apropar a diverses cultures que conviuen a la zona visitant algun dels seu museus o dels seus enclaus. Recomanable la visita al poble de Taos, habitat per una comunicat nativa prehispènica i declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco al 1992, està a 70 milles de Santa Fe. | ... |  |
 | ... |  | ... |  |
 | ... | Sortirem de Santa Fe per Cerrillos Rd, per arribar a la petitíssima i peculiar població de Madrid, que a més de tenir el mateix nom que la capital d'Espanya, és el lloc on transcorre la escena final de la pel-licula Cerdos Salvajes. És tot un espectacle, només 3 carrers comptant la carretera i varis cafès i restaurants ornamentats en la època gloriosa de la 66, bon lloc per esmorzar si hem pernoctat a Santa Fe |
Continuant la ruta, agafem l'autopista que vam deixar a l'entra a Nuevo México per seguir direcció Albuquerque, que és la ciutat més gran de l'Estat, és una ciutat turística i amb molts atractius, ja que presenta una forta herència colonial espanyola a la vegada que grans vincles amb el passat indígena i amb la Route 66 La Route 66 va arribar a Albuquerque a l'any 1926, l'antic recorregut és el 4rt carrer (4th Street), i posteriorment per la Avinguda Central. Aquests dos carrers són els que interessa visitar, ja que la majoria d'edificis de la època els trobem aquí. El problema es presenta si arribem en hora punta, ja que el tràfic és horrible i ens pot dur molt temps travessar la població. No deixem de visitar dues tendes de records amb artesania india, el Maisel's Indian Trading Post i el Enchanted Trails NV Trading Post. Deixant enrera l'àrea metropolitana d'Albuquerque i després de travessar el Rio Grande (molt nomenat a les películes de l'Oest) la autopista és la protagonista de la jornada (no hi ha carreteres), grans i solitaries rectes que condueixen a un horitzó desertic, sense poblacions, poquíssimes betzineres, una calor insoportable i llarguissims convois de trens que passen paral.lel a la autopista gran part del viatge Passem per terres de varies tribus de indis Pueblo. Nosaltres parem a visitar el Acoma Pueblo i la seva població Sky City, denominada així perque està enclavada en una altiplanicie amb cases d'adob, sense aigua corrent ni corrent elèctrica. Uns centenars d'habitants es neguen a sucumbir a la civilització i les seves comoditats. Dins del poble, trobem una església construida pels espanyols al 1640, conserva uns tapissos originals de la època amb motius religiosos de uns cinc o sis metres de costat. Està prohibit prendre fotos de l'interior de l'església, del cementiri i dels natius, només les edificacions. | ... |   |
 |  |  |
 |  |  |
 | ... | Retornem a l'autopista i la propera població que trobem és Grants, ciutat que després de la decadència de la industria de la fusta en els anys 30, s'havia reciclat pel cultiu de la pastanaga i posteriorment l'arribada de la Route 66 també li va donar vida amb la visita de nous viatgers, tot i que aquest poble és conegut com explotació minera de urani, que va estar en funcionament dels 50 als 90 del segle passat. Prop de la carretera i una mica allunyats del centre del poble hi ha diversos motels, bars i restaurants a la Avinguda Santa Fe, el que no ens podem perdre és el Wils Spirit Wolf Sanctuary, un lloc que no solament està disenyat per acollir i refugiar a llops i gossos, sinó que tracta de educar al públic sobre la naturalesa. Interessant també el Museu de la Mineria de Nuevo México. |
A partir de Grants, podem passar un tram pel lateral de l'autopista, passant per les poblacions de Milan, Bluewater, Prewit i Thoreau, on hi ha una típica betzinera Roy T. Hermans Garage and Service Station. A part d'això, no hi ha res que valgui la pena, es pot seguir per autopista fins a Gallup, ciutat que destaca perque en el seu centre té la major quantitat de Trading Post dels EEUU (comerços en els que artesans d'origen indi venen les seves mercaderis, de fet, la ciutat es coneguda com el "cor" de les terres natives americanes o com a "Capital Mundial dels Indis" com els Navajo, el Hopi, els Zuní, els Pueblo, etc. | ... |  |
 | ... | A la sortida de Thoreau, trobem el denominat "Continental divide", una cordillera que travessa tota Amèrica, des d'Alaska, passant per Canada, EEUU. Mèxic, tota sudamerica arribant a ser frontera entre Xile i Argentina. Aquesta cordillera separa les aigües que van a parar a l'Atlàntic o al Pacífic. La Route 66 passa pel centre de la població de Gallup. Podem visitar el Hotel El Rancho, un lloc històric on han passat els principals actors de la època de màxim explendor dels Westerns americans, entre ells John Wayne, Ronald Reagan, Humphrey Bogart, Katherine Hepburn, Joan Crawford, Kirk Douglas, Doris Day, Gregory Peck, Burt Lancaster i una llista inacabable. |
A partir de Gallup, ens endinsem a l'estat d'Arizona, però tenim dues opcions perfectament vàlides:
OPCIO A: Seguir tota la Route 66 pel seu traçat normal, en aquest cas, seguir la indicació de ARIZONA
OPCIO B: Desviar-nos per arribar al Monument Walley i reprendre la Route 66 a Williams, en aquest cas, cal seguir la indicació UTAH
A GUST DE CADA UN, ES POT LLEGIR LES DUES I TRIAR