Perquè Vilanova de la Barca ?
 
 
Jo vaig neixer a Vilanova de la Barca, a la casa que es mostra a les fotografies, aquest és el motiu de que en aquesta web parli d'aquest poble de la comarca del Segrià. A continuació una descripció d'aquesta casa.
 

El terreny sobre el que s’assenta aquesta casa és un paratge conegut com “Freginal”que en Josep Terés Subirada (el meu pare) va heredar del seu pare Jordi Terés Juvillà. El carrer que passa per devant del terreny és conegut com “Cami de les sogues” i actualment com”Carrer del Dipòsit” ja que antiguament hi havia un dipòsit al principi del carrer que abastia d’aigua a la població de Vilanova de la Barca.

 

Al’any 1943 en Josep Terés es casa amb Antonia Mayoral Enrich i decidiexen construir la casa en aquest terreny. En Josep Terés no tenia prous diners per la construcció iel pare de l’Antònia li va deixar 500 pessetes i per asegurar-se de que després de construïda la casa i en el cas de separació matrimonial ella no  es quedés sense res, varen constituir una hipoteca dotal sobre la finca pel valor de les 500 pessetes prestades.

 

La construcció de la casa va ser completament artesanal feta pel propi Josep i amb l’ajut d’amics i companys del poble. L’únic ciment que hi ha és als fonaments,  les parets estan fetes de fang premsat amb el sistema de “tapia” o sigui que es posaven unes fustes per fer la forma de la paret i s’introduía fang i amb una massa s’anava premsant perquè quedés fort. Les parets tenen un gruix de 50 centímetres i les mides exteriors de la casa fan aproximadament 9 metres de fons per 10 metres d’ample.

 

Quan van anar a viure a la casa, no hi havia ni llum (tenien quinqués de petroli) ni aigua (tenien un pou encara avui existent) ni estava fet el pis de dalt, ni tant sols tenia rajoles ni ciment al terra, era simplement: terra. En aquesta casa van viure durant 13 anys durant els quals varem néixer els tres fills d’en Josep i Antònia: La Rosa, el Jordi i el Jaume i aquí varem viure tots cinc fins a l’any 1956 en que ens varem traslladar a Terrassa.

 

A partir de l’any 1956 la casa va quedar buida a excepció d’uns períodes en que va ser llogada a dues families succesivament i a l’us que en feien com a magatzem en el pis de dalt el germà d’en Josep. A partir dels anys 70 en Josep i l’Antonia van començar a anar amb més assiduitat a Vilanova i van començar a fer petites reformes de forma bastant rudimentària: Es va encimentar el terra,es va posar un water a fora de casa on abans hi havia una corralina de porcs, es van arreglar algunes portes, es va posar l’aigua corrent i finalment la llum elèctrica amb instal.lació vista.

 

A l’any 1991 moria en Josep i hereda la casa el seu fill Jaume, qui emprèn a l’any següent obres de més envergadura per tal de en primer lloc salvar la casa de ruina i en segon lloc per fer-la més habitable. Així, comença per arreglar la teulada, eliminar els corcs de les vigues i les termites dels bastiments de les portes,  arrebossar les parets exteriors per evitar l’ acció de la pluja i el vent sobre les parets de fang,  canviar totes les portes i finestres, enrajolar el terra, posar aigua calenta,posar lavabo i dutxa dins de casa, canviar tota la cuina, engrandir el menjador i fer la instal.lació eléctrica en condicions.

 

A partir de l’any 2000, es fan millores interiors, com el canvi de mobles . També s’arregla el pis de dalt que encara tenia les parets de tapia vista i terra encimentat, rebossant les parets, posant xemeneia, decorant l’entorn de forma rustica, posant fusta al sostre i parquet al terra, amb espai diafan pero separant dormitoris, sala d’estar i petit despatx.Posant un lavabo complert a dalt amb espai per la rentadora.

                                                                                     

Al 2007 s’emprèn l’obra exterior consistent en vallar tot el perímetre del terreny, enderrocar el cobert que estava en males condicions, fer un nou cobert per albergar les eines la barbacoa i tres o quatre vehicles, canviar l’aspecte del pou i ajardinar una mica amb la plantació d’arbres donant al mateix temps un millor aspecte exterior a la façana principal.

Jaume Terés