Sabem que el diumenge 4 de juliol de 1907 l' "Agrupación Regionalista" inicia assaigs de sardanes tots els diumenges, per ensenyar i promoure la dansa a Terrassa.

També tenim constància que el diumenge 8 de setembre de 1907, són expulsats 25 socis del "Círculo Egarense" pels seus dirigents per haver ballat una sardana sense consentiment, enmig d'una festa celebrada als jardins de l'Entitat. L'episodi, va tenir lloc en un moment d'exaltació nacionalista després de la victòria del partit  "Solidaridad Catalana". La situació però, es va normalitzar amb la readmissió dels socis expulsats, i al Círculo hi continuaria la convivència de les dues tendències de la burgesia terrassenca (Salistes i Catalanistes)

El diumenge 6 de maig del 1.923, hi ha la inauguració de la casa Jorba a la Plaça Major, amb una ballada de sardanes amb la cobla La Principal de Terrassa.

Audicions:   1939 al 1959

Terrassa, va viure uns inicis de post guerra, que com en altres ciutats, primer es van resoldre les grans mancances d'infraestructura, i alhora es va començar a recuperar aquells fets lúdics, que conduïts i permesos pel règim, poguessin funcionar com a vàlvula d'escapatòria de les diferents activitats culturals existents. Des del principi el regim va tenir clar que s'havia de conduir el gran espectre cultural de Catalunya, i va aparèixer en un primer estadi la vinculació de les activitats d'escoltisme-excursionisme cap al falangisme, tant per a nois com per a noies. El cant coral també va tenir la seva reconversió, i moltes de les altres activitats es van aixoplugar sota el gran paraigües de l'església catòlica, a les parròquies i centres eclesiàstics.

De tot aquell ventall cultural, que Terrassa, tenia a la pre-guerra, la sardana, era un dels seus valors importants, ja que va ser durant molts anys la bandera de les entitats nacionalistes de Terrassa (L'Agrupació Regionalista, l'Agrupació Catalanista i l'Associació Nacionalista, l'Escola Coral, etc.) En el moment de la instauració del règim, l'unic lloc on podia encabir la sardana fou, dins de les activitats de la OBRA SINDICAL DE EDUCACION Y DESCANSO, com tantes altres activitats culturals, música, esport, cinema i un llarg etc. Des dels anys 48 fins als 60, el Grup Sardanista de Educación y Descanso (1944) va organitzar conferències, aplecs, col.lectes i ballades de pagament al seu estatge social. La sardana fins llavors es va mantenir dins d'aquest Grup de Educación y Descanso i dins de les colles sardanistes de la ciutat, que es movien dins de l'ambit pseudo permès del FOLKLORISME.

L'any 1951, s'esdevé el primer concurs regional de Colles Sardanistes, aleshores, el President era el Sr. Eusebi Dalmau. Aquest concurs es celebrava pel mes de novembre de cada any.

A finals dels anys cinquanta, en la maduresa del regim, la ciutat té moltes expectatives, la feina, el treball, es genera riquesa (per uns, es clar),  la ciutat avança dins dels limits imposats i la sardana com d'altres activitats es desperta del son.

A Catalunya, l'Obra del Ballet Popular, com tantes altres institucions utilitza les escletxes que deixa el regim, per reivindicar la catalanitat cultural del pais. A Terrassa, un grup de sardanistes es planteja a finals dels anys cinquanta, pels voltants del 1959 o 1959, la creació d'una entitat dedicada al foment del Sardanisme.

Aquesta Entitat va néixer com secció del Centre Social Catòlic i es va dir AMICS DE LA SARDANA.

Els eixos fonamentals de l'èxit d'aquesta Entitat van ser:

* Organitzar audicions lliures de pagament al Parc de Sant Jordi (es sol.licitava la col.laboració als balladors

* Ser els representants a Terrassa, de l'Obra del Ballet Popular

* Portar alguns dels seus membres la Delegació de la Unió de Colles Sardanistes.

* Organitzar els anys 1960, 1961, 1962 la elecció de la PUBILLA SARDANISTA DE TERRASSA al Cassino del Comerç, amb motiu del Dia de la Sardana, instituït per l'Obra del Ballet Popular.

Es evident que Amics de la Sardana, va entrar amb empenta i força i amb novetats a la ciutat. A més, gaudia del reconeixement de les entitats sardanistes de fora de Terrassa

Totes aquestes activitats, van donar origen a molts problemes entre el Grup de E. i D. i el Amics de la Sardana. La crisi era tant profunda i important, que el Grup de E. i D. va generar la intervenció de l'Ajuntament a traves del Sr. Manel Tobella i del Delegat de l'Obra Sindical Educación y Descanso Sr. Ramon Bacardit.

Ambdues Entitats tenien problemes, el Grup no podia pagar les cobles per manca de socis que entressin a ballar, i els Amics, contra-programaven audicions que coincidien amb le sdel Grup de E. y D. i només es nodrien de les aportacions dels socis i de la "bandereta" (voluntària).

Finalment, després de moltes reunions i converses es va arribar a una solució de compromís que va permetre salvar la cara a tothom, la creació d'una entitat nova, la Junta Directiva de la qual, estava formada per directius d'altres Entitats i els socis fundadors van ser majoritàriament les entitats adherides i els socis d'Amics de la Sardana i del Grupo de Educación y Descanso que van desaparèixer junts alhora.

La nova entitat que va néixer el 24 de setembre de 1963, s'anomenà AGRUPACIÓ SARDANISTA D'ENTITATS RECREATIVES DE TERRASSA, per anagrama ASERT.
 

NOTA:  Es pot trovar més amplia informació sobre aquest tema en el llibre que es va editar amb motiu del 50è Aniversari de l'Amunt i Crits, titulat LES SARDANES I ELS ESBARTS A TERRASSA (Editorial El Mèdol), quina portada reprodueixo: